Cançó per a Fer Ametles - Gent del Desert
Ha
Abans que morís l'hivern
Un tapís de flors ben blanques
I ara que l'estiu no fuig
Ací ens tens tirant de mantes
Ara sota l'arbre estem
Vestint amb teles la terra
Quan mamprendrem els canyots
A les branques farem guerra
De tot el rastre que es veu
Tu diràs si no em mou brega
Cap dels ametlers és meu
Ni en menjaré de la plega
Ametleret abundós
De vorera de camí
Tu seràs agre per mi
I per altri saborós
Ametleret abundós
De vorera de camí
Jo arreplegue ves pelant
I traient totes les corfes
I així prompte trencarem
En quedar els arbres orfes
De les de camp i a resol
No hi ha feina més fotuda
Pel mal que deixa als renyons
Que aquesta de la batuda
Ametleret abundós
De vorera de camí
Tu seràs agre per mi
I per altri saborós
Ametleret abundós
De vorera de camí