Estranys - Isaac Ulam
I tanmateix el rei ens va
Oferir
El seu castell
Una ciutat I les estrelles
Però no som gent disposada
A acceptar
Un compromís
Que ens faci esclaus per sempre
Perquè a la terra on vivim
No està permès rebutjar
Allò que ells t'ofereixen
I resignar nos a ser
Com un sol trist sense
Llum
I a viure com estranys
I condemnats vam viure
Molt de temps fora dels murs
D'allà on els dos vam néixer
Se'ns va acabar la pena
I vam tornar a trepitjar
Aquells carrers del poble
I el rei va morir
I uns altres homes van
Fer
Unes noves lleis
Substituint el rei mort
Hi van posar un ocell
Que governava des de l'aire
I ara tothom ha oblidat
I tothom canta cançons
I fa l'amor amb qui desitja
I el nou ocell ha permès
Que els homes siguin com són
I deixin de ser estranys
El nou ocell ha permès
Que els homes siguin com són
I deixin de ser estranys
El nou ocell ha permès
Que els homes siguin com són
I deixin de ser estranys
El nou ocell ha permès
Que els homes siguin com són
I deixin de ser estranys