La Llegenda dels Dos Tonells i el Sant - Gent del Desert
Conta la llegenda
Per a més d'u la pura veritat
Que els dos germans Joanos
Que una destil leria havien heretat
A la riba sud del barranc del Comellar
Enfrontats per les aigües de les fonts i dels carants
Van partir llur societat
Tots dos van dedicarse
Des d'aquell moment per separat
A fer allò que sempre
Havien fet els seus avantpassats
Cada matí
Mentre anava trastejant
Cadascun dels Joanos aguaitava d'amagat
Els moviments del seu germà
Van passar els mesos
Van passar els anys
I un dia a la taverna
Tio Pòlit davant tots va pregonar
Que com cada cert temps
Convocava a fer un tast
A cegues on es premiara el millor licor d'aquelles valls
Dos tonells s'hi varen presentar
Vist per a sentència
Cada vot fou comptat i recomptat
Mentre s'encomanaven
Els dos alhora al mateix sant sant Bernat
I allò que en un principi va sonar decepcionant
Acabà agradant a tots
El resultat era un empat
Qui més qui menys var respirar alleujat