Manel (…O una Altra Història Anònima) - Pere Anton i Tu

T'ha caigut un altre cop l'ampolla a terra

I mentre vessa el poc que queda obres els ulls

Mires la llar de foc la dona que ve per la cuina

Et mira sospira i no enten

Com aquest home tan fort no parla amb ella

Manel que cada dia fas el mateix

Sense remei ja fa una decada

Arribar a casa sopar d'hora

I beure al sofa fins a quedar inconscient

Per no pensar que l'endema et queden deu hores de pencar

D'escarrassar te i d'arrastrar te per guanyar un sou

O una miseria que no et dona ni pel lloguer

Ni per a poder fer felic la teva dona

Que et suporta les cabories i els emprenyaments

I no et pregunta que et capfica

I espera pacientment que li expliquis d'una vegada que et passa

Si es per ella

O per la feina o perque ja no vols fer res

T'ha caigut un altre cop l'ampolla a terra

I ni t'immutes ni fas res per evitar ho

Mires la llar de foc ta dona ja s'estira

Una altra nit al sofa sol

I ella s'acotxa lentament i xupa sostre

Esperant te en va esperant potser amor

Fa temps que no viviu ni l'un ni l'altre

I els dies passen i us morireu sols Manel

T'ha caigut un altre cop l'ampolla a terra

I mentre vessa el poc que queda obres els ulls

Mires la llar de foc ta dona que esta dreta

Que et mira sospira i no enten

Com aquest home tan fort no parla amb ella

Com aquesta rutina va desgastant

Com pot fer se tan pesant la convivencia

Com l'amor desapareix com el treball ens consumeix

Com s'escapa de les mans aquesta vida

Com s'escola el coi de temps en un badall

Com aquell home que antany tan estimava

Nomes li ha deixat les restes les despulles l'embolcall

La carcassa

El xassis la crosta dura

La figura

La preso de l'anima