Manel, Manel - Ai Ai Ai

Jo tinc un amic al poble

Que el conec de molt petit

Que de petitet ja anava

De poeta introvertit

I s'acosta a les mosses

Amb les dues mans al pit

I amb la mirada perduda

En un punt de l'infinit

El meu bon amic patia

I jo n'era el confident

Tenia la cara trista

I es trobava malament

Fins que un dia vaig dir li

Quan venia tot desfet

Ai manel manel

Que no et prenguin el pel

Ai manel on te'n vas tan vestit de diumenge

Que a aquest mon qui fa cara de gana no

Menja

Ai manel on te'n vas tan vestit de diumenge

Que a aquest mon qui fa cara de gana no

Menja

Ai manel manel

Que no et prenguin el pel

I a força de garrotades

En manel es va fent gran

I encara 'em ve a veure a casa

Un mati de tant en tant

I diu que la dona el renya

Quan arriba massa tard

Pero que ella us la seva reina

I ell un pobre enamorat

I viu per alimentar la

I que no li falti res

Sei

Pero pensa que no l'estima

Perque al catre res de res

I potser un dia he de dir li

Quan 'em vingui tot desfet

Ai manel manel

Que no et prenguin el pel

Ai manel on te'n vas tan vestit de diumenge

Que a aquest mon qui fa cara de gana no

Menja

Ai manel on te'n vas tan vestit de diumenge

Que a aquest mon qui fa cara de gana no

Menja

Ai manel manel

Que no et prenguin el pel

Ai manel on te'n vas tan vestit de diumenge

Que a aquest mon qui fa cara de gana no

Menja

Ai manel on te'n vas tan vestit de diumenge

Que a aquest mon qui fa cara de gana no

Menja

Ai manel on te'n vas tan vestit de diumenge

Que a aquest mon qui fa cara de gana no

Menja

Ai manel on te'n vas tan vestit de diumenge

Que a aquest mon qui fa cara de gana no

Menja

Ai manel on te'n vas tan vestit de diumenge

Que a aquest mon qui fa cara de gana no

Menja

Ai manel on te'n vas tan vestit de diumenge