Agostí, Lo Mosquit - Xalera
L' Agostí era un mosquitet
Que arribava a la ciutat
La goteta de colònia
Les aletes ben a dalt
I un somriure tafaner
Sóc d'ofici carnicer
Domés vull una miqueta
Del que vau perdre fa temps
I ara puja dalt lo metro
Fa una ullada al personal
Veu un jove que no para
Té una vena animal
Se li apropa des de dalt
Se li fot damunt lo braç
Clava'l fibló ben a dins
I comença a xuclar
I des sobte tot és fosc
Veu un home minjant corbs
I sirenes que somriuen
I cavalls blancs que es pentiten
I un raig de llums infinites
Li va perforant lo 'cos
I la vida l'abandona
Cau a terra casi mort
I no entén res i no veu res i ho veu tot
I no entén res i no veo res i ara és mort
Mort
Mort
I ara Agostí el mosquitet
Que arribava a la ciutat
Ja no fa olor de colònia
Ja no corre afamat
Ja no vola pels carrers
Ja no fa de carnicer
Ja no li xucla a la penya
Lo que van perdre fa temps
Ara corre flipat pel cel
Ara juga flipat pel cel
Ara reo flipat pel cel
Ara vola flipat pel cel