Balada d'en Lucas - Ultramar
Jo tenia una caseta vora el mar
Jo tenia un jardí florit i un cel de pau
Jo tenia una barca
I unes xarxes a sa platja
I una dolça matinada al despertar
Quan vingueren gent de fora gent del nord
Gent estranya que jugaven amb l'amor
Jo vaig perdre s'alegria
I sa pau de cada dia
I sa cala que era es meu món
Ara hi pens de dia i nit
En es meu jardí florit
I en ma mare que esperava es meu retorn
I en sa platja solitaria
Quan et so de sa guitarra
Li sonava una cançó
Fins l'aroma dels meus pins
I ses flors del meu jardí
Tot ho tenc jugat i tot ho tenc perdut
Ja no em queda ni sa vela
De sa barca marinera
Ni sa cala que era es meu món
Quan vingueren gent de fora gent del nord
Gent estranya que jugaven amb l'amor
Ja no em queda ni sa vela
De sa barca marinera
Ni sa cala que era es meu món
El meu món
El meu món