Bogeria - Lax'n'Busto

Quan la neu es cansa I es fa tendra

Quans desitjos en aquell moment

Quanta vida quanta primavera

Jo no puc assaborir-les

No puc canviar de rumb els pensaments

Si pogues reviure un cop aquest instant de gran

Quan ja ningú recordi com va ser

Ho faria sense por I sense innocè ncia

Com aquell que va oblidar que parla d' ell

Viure de nou al recordar

El regust d' un temps llunyà

I d' algú que sents potser teu aprop fuga

Que no saps si feia mal o era un somni sobrenatural

Que el destí no et va atorgar

Aquella veu aquell desitg aquella bogeria

Tu que et perds que ja no se per on trobar-te

Fes desfes I torna per tornar a allunyar-te

Omples buits que han posat en banda

I jo que veig que lluito però se m' escapa

Sé que el temps m' ensenyarà com oblidar-te

Però l' espera resulta llarga

I tu que et perds que ja no se com allunyar-me

Fes I desfes potser el culpable

Vaig ser jo que vaig fer malament

De forma inconscient premi sense interè s

Misteri que ara ja no resoldré em manca fe

Si pogues reviure un cop aquest instant

De gran quan no recordi com va ser

Ho faria sense por I sense innocè ncia

Com aquell que va oblidar que parla d' ell

Viure de nou al recordar

El regust d' un temps llunyà i

D' algú que sents potser teu aprop fuga

Que no saps si feia mal o era un somni sobrenatural

Que el destí no em va atorgar

Aquella veu aquell desitg aquella bogeria

I tu que et perds que ja no sé com allunyar-te

Fes I desfes potser el culpable vaig ser jo

Que vaig fer malament de forma inconscient

Premi sense interè s

Misteri que ara ja no resuldrem ens manca fe